La fama dels gegants de Lleida prové de temps remots. En especial, cal fer esment del Marraco. És una paraula procedent del basc, que significa «drac». Hem de remuntar-nos al segle v, quan a Catalunya hi havia un poble indígena, els ilergetes, que tenien com a divinitat aquest drac. Al llarg dels segles, a aquesta divinitat se li atorgarien altres significats, fins que en les últimes dècades es fa servir com a equivalent de l'home del sac per fer que els nens siguin obedients.
El Marraco de Lleida apareix per primera vegada al segle v de la nostra era. Se'l considerava un déu dins del poble indígena dels ilergetes. Aquest drac, procedent d'una naturalesa imaginària, estava al mateix nivell que un pare espiritual, el qual tenia fills terrenals, anomenats cabdills. Un d'aquests cabdills coneguts era Indíbil, un rei que va viure dos-cents anys abans de Crist, al qual se li podien atribuir certs poders pel fet de ser el fill terrenal d'una deïtat.
A poc a poc, aquest drac mitològic va anar rebent altres significats simbòlics, fins al punt que va acabar representant una entitat malvada que es menjava els nens desobedients.
Al segle xx en tenim la referència més propera, la qual es convertirà en el símbol que avui dia coneixem. Així, el 1906 s'inicia una reforma dels famosos gegants de Lleida, fins que, un any després, per amenitzar el pregó de la ciutat, es decideix representar materialment el marraco.
El 10 de maig de 1907 apareix l'impressionant drac, que avança pels carrers de Lleida ajudat d'un cotxe fúnebre. Aquest disseny fa la seva última aparició el 1915, i encara que els anys posteriors se'l demana, caldrà esperar més d'una dècada perquè reaparegui.
Serà l'any 1941 quan, per mandat municipal, s'encarrega a l'artesà Domènech la factura d'aquest colossal drac, que així apareix de nou. Però el seu elevat cost fa que l'any 1956 la comissió de festes decideixi eliminar-lo.
El 14 de maig de l'any següent es presenta un nou disseny del drac, aquesta vegada encarregat a l'arquitecte Lluís Domènech. Es va aconseguir abaratir els materials de producció i trasllat, i així es va poder construir un marraco encara més gran, amb uns ulls que s'il·luminaven i un cap articulat.
A causa de les riuades que va patir la ciutat l'any 1982, el marraco de Domènech va quedar destruït. Posteriorment seria reconstruït de manera íntegra per Pepín Cano. El drac es va mantenir actiu fins a l'any 1992.
El 1993 es va construir l'últim marraco, que encara avui surt pels carrers. Part del seu disseny es deu a Joan Miró, que li va donar un cos de fibra de vidre per substituir l'anterior, fabricat amb fusta.
Els dos primers marracos incorporaven un sistema que per la boca els nens podien entrar cap a dins la panxa i sortir per la cua. Actualment això no es dona, però sí que s'ha generat una nova tradició que és que molts nens li donen els xumets quan ja no el fan servir.
Per entendre l'aparició del Marraco a les festes ilerdenques, hem de remuntar-nos novament a l'època medieval, als imagots, gegants que apareixien durant els actes sacramentals a la Seu Vella.
L'any 1840, l'Ajuntament de Lleida, conegut com «la Paeria», fa el seu primer encàrrec a Ramon Corcelles per a la creació dels nous gegants, que encara es conserven. Es van treure per a la recepció de la visita d'Isabel II i la regent Maria Cristina, el 24 de juny del mateix any. El 1921 aquests gegants van ser restaurats, i representaven Cleòpatra i Marc Antoni.
El 1896 es van crear els gegants xinesos, que representaven missioners i anaven al capdavant de la processó de la Santa Infància. Es van perdre en l'incendi de 1936 i van ser reconstruïts el 1946.
El 1949, el governador Carrera Cejudo regala a la ciutat
un gegant semblant a Jaume I i, l'any següent, completa la parella amb la reina Leonor.
El 1951, novament es fa una incorporació a la col·lecció dels gegants, amb Donya Violant i Moro. L'any següent s'hi suma Donya Zobeida i, el 1958, el gegantó Infant Berenguer acompanya la seva parella, Donya Violant.
El 1995, els últims gegants són els egipcis, molt de l'estil dels que van iniciar aquesta col·lecció a principis del segle xx.
Tant els gegants com el Marraco surten als carrers de Lleida en diferents festes, com ara:
- La Cavalcada dels Reis Mags, el 5 de gener.- La Festa Major de Maig, en què apareixen totes les figures el dia del pregó i tornen a coincidir durant la Batalla de les Flors, la Trobada de Gegants i el dia de la clausura.
- La Romeria dels Fanalets de Santiago, el dia 24 de juliol.
- Les festes de la tardor, en honor a sant Miquel, el 29 de setembre.
Es tracta d'una casa propera a la Seu Nova que funciona com a museu. Allà s'allotgen els gegants, que hi són exposats durant tot l'any perquè tothom els pugui anar a veure.
A la Casa dels Gegants de Lleida es fa difusió d'aquesta cultura, tan valorada arreu del territori nacional. El visitant, a més, pot apreciar els capgrossos, els cavallets del Ball, els marraquets i els cartells de festes històrics. També s'hi pot gaudir d'un espai informatiu dedicat al Marraco.
Com pots veure, els gegants de Lleida formen part de la història de la localitat, al costat del mític drac Marraco, amb el qual se segueix atemorint els nens desobedients. Preparat per gaudir d'aquests dissenys a les festes que celebra la ciutat al llarg de l'any?
Ver en Castellano
Inici
Llista de carrers
Restaurants
Hotels
Construcció
Automoció
Directori d'Activitats
Activities Directory