La Catedral de Santa María de Tortosa en Tarragona.

A la província de Tarragona trobem una de les joies que l'Ebre ha vist créixer a les seves ribes: Tortosa. Una ciutat amb una llarga història que arrenca de temps anteriors als romans i que culmina avui amb la capitalitat de la comarca del Baix Ebre. A Tortosa cal dedicar-li temps per conèixer totes les seves meravelles, com ara la bellíssima catedral, que es va començar a construir l'any 1347.

I és que aquesta ciutat ofereix grans sorpreses tant al visitant àvid d'història com a aquell que busca contemplar edificis d'esplèndida factura. El castell de Sant Joan, el Palau Episcopal o la llotja medieval d'estil gòtic ens esperen pacientment.

Per trobar els remots orígens de la ciutat, ens hem de remuntar milers d'anys en el temps. Abans de l'arribada dels romans, els ibers ja estaven emplaçats al turó que actualment ocupa el castell de Sant Joan, i que anomenaven Hibera, un enclavament que acabaria a mans romanes i que rebria d'aquest poble un altre nom: Dertosa.

De l'època romana encara conservem una gran col·lecció epigràfica que ens obre una petita finestra al passat, i algunes columnes d'edificis antics. La mateixa catedral de Tortosa es creu que va ser construïda sobre el fòrum de la ciutat romana. Però hi va haver altres temples que van ocupar aquesta mateixa posició amb el pas dels anys i les cultures.

Els visigots també van ser presents a la ciutat. Ho demostren les restes d'un temple de l'època, al qual es va superposar una mesquita després de la conquesta musulmana de la plaça l'any 714. Va ser un moment d'esplendor, ja que la ciutat disposava —i disposa— d'un lloc estratègic a la part baixa de l'Ebre. A més, en temps del califat Omeia va ser un port important, que es mantenia connectat amb altres llocs del Llevant peninsular gràcies a la Via Augusta.

Després de l'enfonsament del califat, Tortosa —o Turtusha, com se la coneixia en aquell moment— passa a ser capital de la taifa que portava el seu nom i que acabarà sent conquistada el 1148 per Ramon Berenguer IV. A partir d'aleshores es desenvoluparà la ciutat cristiana, que el 1347 posa la primera pedra de la seva futura catedral. Va ser el bisbe Bernat d'Oliver qui es va encarregar de col·locar aquesta primera pedra, el 21 de maig de 1347; l'última arribaria l'any 1757.

Es tracta d'un temple de planta basilical, dividit en tres naus separades per cinc trams de pilars. No hi ha cap transsepte, per la qual cosa tampoc hi trobarem cap creuer. Aquestes parts són pròpies d'un temple de creu llatina. No obstant això, té diverses capelles laterals, un altar major envoltat d'una girola amb dues naus i nou absis, i un absis poligonal principal.

Les cobertes del temple són fetes en una volta de creueria simple. Tres nivells de vitralls gòtics i dos més sobre la nau principal il·luminen l'edifici. Una característica peculiar d'aquesta catedral és la confluència de dos estils, el gòtic i el barroc, fet degut a la durada de les obres. Aquest fenomen el podem apreciar en la capella de la Cinta, que encara és dins el gòtic, mentre que la capella del Baptisteri, veïna de l'anterior, ja està construïda en un estil barroc. Però cal destacar dues parts de la catedral per sobre de la resta: la porta i l'altar major.

La portada de la catedral va ser un dels últims elements construïts; de fet, continua inacabada. Va ser ideada per Martín de Abaria, qui la va dissenyar el 1625. Les obres, però, no es van començar a executar fins el 1728, i es van acabar el 1757 sota la direcció d'Antoni Ferrer. D'estil barroc, una barreja de problemes econòmics i polítics van fer que l'obra no s'arribés a culminar.

Amb tot, hi podem observar una façana que consta de cinc cossos separats per grans pilastres, les quals sostenen un entaulament amb decoració floral. La porta d'entrada està flanquejada per dues columnes de fust estriat sobre les quals hi ha una fornícula flanquejada, al seu torn, per columnes salomòniques. També hi trobem dues portes més, de característiques similars, que condueixen a les naus laterals.

L'altar el presideix el retaule de la mare de Déu de l'Estrella, elaborat el 1351 en fusta daurada i policromada. La part interna es va decorar amb escultures, i l'externa amb dos plafons amb pintures. La forma del retaule sencer és la d'un políptic de quatre dobles cossos. Les escenes representades ens parlen de la vida de la Mare de Déu i de Jesús. Al centre de l'obra hi ha una representació de la mare de Déu de l'Estrella amb el Nen Jesús en braços.

A la capital del Baix Ebre hi ha altres llocs d'interès. El castell de Sant Joan o de la Suda, construït per ordre d'Abderrahman III, és una de les estructures més imponents de la ciutat. Després, el convent de Santa Clara és un dels més antics de Tortosa (1283), i exhibeix un claustre gòtic de gran bellesa. Per la seva banda, la llotja medieval també es va construir en aquest estil, i és una de les joies de la ciutat. I, finalment, el parc de Teodor García construït al segle xix, és una mostra de l'expansió i la prosperitat de Tortosa en aquella època.

Aquesta, doncs, és una petita selecció de tot el que Tortosa pot oferir al visitant que decideix visitar-la per primera vegada.La província de Tarragona amaga centenars de llocs per visitar, un dels quals és Tortosa, ciutat amb una gran història i d'una potència arquitectònica que val la pena conèixer. Des de Totempresescatalunya treballem per donar a conèixer tot el que aquesta comunitat autònoma pot oferir. Per un turisme de qualitat!